És Època d'Aparellar-se!!!

De 19:00 a 21:00

cricccccriiiicriiiiccriiiicciiiiiiccriiiiiiiiiccriiiiiiicriiiiiiicriiiicriicriicriciriiiiiiiicriicriiicri 

Els grills, algo pesats però amb la tele ja no els sents.

De 21:00 a 5:30

grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooocroac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooocroac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooocroac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooocroac grrrrrrrrooooooooooo croac grrrrrrrrooooooooooo croac. 

Les pu...s granotes. Insistents i repetitives. No paren en tota la nit.

De 5:30 a 9:00

aggggggggrrrrr agggggggrrrrrragrrrrrrrrrr aggrrrrrrrrr grraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aggggggrrrrrrrraggggrrrrrrrrrrrr agrrrrrrr. 

Els ocellots. Qui vol un despertador! A mi doneu-me una escopeta!!!

Com desitjo que arribi el fred i que totes aquestes besties trobin parella!!! 

No Té Gust a Pollastre

Un alter cop perNairobi. Aquest cop per a passar-hi uns quants mesos.

La veritat es queaquesta primera setmana no ha passat res d’especial. El vol amb Egyptair va sertan llarg com si hagués volat a través d’Amsterdam amb KLM però amb ladiferència que l’avió egipci era una autèntica carraca. La primera part del volno va estar gens malament. A la T1 de Barcelona erem 12 persones esperant perpujar a l’avió i un cop ja érem a bord ens van fer esperar una mitja hora mésfins que van arribar una altra 20 de passatgers. No faré cap comentari sobre laprocedència cultural d’aquesta gent perquè sinó després em faig ràbia a mimateix, prefereixo pensar que anaven tots en el mateix bus i que va punxar unaroda.  La majoria ja coneixeu la mevaopinió sobre els egipcis després de l’experiència a la deixalleria dels faraonsd’ara fa un any.  Dins l’avió el menjarera basant estàndard i és que després de volar amb Singapore Airways tot semblapoc. Això si, pobres els que van pagar el doble que jo per anar en primera,ells tenien una butaca amplia i còmoda, però jo vaig tenir 3 butaques per a mitot sol! No tenia pantalla per a mi sol, però per veure una peli romànticad’espies americans casi millor no tenir pantalla.

Un cop a Egipteningú em va intentar estafar ni vendre res que no volgués. Suposo que en unahora i a la terminal internacional de transit és difícil que t’emprenyin els“amigo-mas-barato-que-en-carrefour”. Això si, un cop embarcats encara vamesperar una hora més a que arribessin els últims passatgers (algú hauria derevisar les rodes dels autobusos més sovint).

Al final vaigtocar terra a Nairobi sobre les 4:30 de la matinada. L’aeroport Jomo Keniatta de Nairobi és curiósperquè és circular. I hi han dues sortides que porten al control de duana, elque passa és que quan surts de l’avió el cartell no indica quin és el mésproper, senzillament diu recollir equipatge i una fletxa cap a cada costat. Persort jo ja me’l començo a conèixer una mica i vaig veure una de les sortides, imentre tothom seguia al primer passatger com si fossin ovelletes, jo em vaiganar en direcció contraria. Això si, arribar dels primers no em va estalviar lagairebé una hora de cua per passar immigració.  

Gairebé un mésdesprés les coses a Nairobi no han canviat. Bé, algo si ha canviat, elscompanys de pis. L’iranià ens ha deixat per passar una temporada al sud delSudan on tenim un projecte, però l’hem substituït per un escocès a qui només lifalta la faldilla i la gaita.  I aquestaés l’última setmana que podrem disfrutar del nepalès, això si, abans dedeixar-nos ens ha dedicat un recital d’encostipat. Suposo que és una tradicióde l’Himàlaia de moquejar sobre el plat d’algú altre mentre està menjant, peròjo encara no m’hi he acostumat. Això si li hem comprat llimones i mel per a quees recuperi aviat. Ara us pensareu que ho dic de conya, però el trobaré afaltar.

Apart d’això pocacosa més. Bé, si l’altre dia vam tenir una visita VIP a l’oficina. O així éscom ens ho havien anunciat. Ens hem passat la setmana tragant pols. Han netejattotes les taules, els serveis, les sales de reunions, fins hi tot han canviatles rajoles de bona part del terra (algunes feia més d’un any que no hi eren oestaven completament trencades)... total perquè venia a visitar-nos un noidanès que està destinat a Nairobi per substituir la baixa de maternitat de lacomissionaria australiana a Kenya. Us ha quedat clar? A ell tampoc. Total, quevan fer la feina de tot un any en una setmana, a sobre li van organitzar undinar i jo personalment ni em vaig enterar que havia vingut. No fins al vespreque vam anar a sopar amb els de l’oficina i mentre esperàvem que arribessintots vam demanar unes cerveses. Mentre erem allà de peus un home se’ns apropa iens pregunta si som d’SMEC. I tant que si, ens asseiem junts, xerrem icompartim l’espera, no se com comencem a preguntar que és el que fa cadascú ialeshores descobrim que ell és el famós VIP, aquell paio era un VIP... la jetset s’està perdent... I pensar que al pobre Carl li havien fotut la bronca peranar vestit amb camisa i sandàlies quan esperàvem una visita VIP... però sianava molt més arreglat que aquell “alt comissionat”!

Al final vanarribar tots i va començar el festí!!! Restaurant Fogo Gaucho. Bufet lliure decarn a l’estil brasiler. Tu tens una targeta, vermella per un costat i verdaper l’altre. Si el ver està de cara amunt, el cambrers no paren de venir ambunes brotxetes gegants amb carn de tot tipus d’on fan un tall i tu amb unespinces l’agafes i te la poses al plat. Quan n’estàs fart gires la targeta alcolor vermell i deixen de venir fins que et recuperes i fas girar la targetaaltre cop. Aquella nit si que em vaig fotre com un bacó! I es que és tandifícil resistir-se a un tros de carn encara xiuxiueja tot just treta de labrasa... aaaagghhhhh ja torno a tenir gana! Costelles de xai, costelles deporc, de vedella, entrecot, llonganisses, espatlla de xai, llom de porc,entrecot, pollastre, peix, gambes... i cocodril! Si, també tenien cocodril! Icom no no podia estar-me de provar-lo. I no, no té gust de pollastre com diuen.Si que sembla pollastre quan està cuit, però a mi em va semblar que tenia mésaviat gust a vedella, molt resseca, però vedella.

I això és tot peraquesta setmana!

Aquest cop notinc fotos de la setmana així que haureu d’esperar a la que ve per veure unamica més de Kenya!

Un petó a tots!

Bon Any Nou!

31 de desembre,

Normalment el dia hauria de començar despertant-te amb una mica de ressaca, arrossegant-se fins al sofà i mirant les noticies abans de dinar. Llògicament  a la tele no paren de ensenyar resums del millor i pitjor que ha passat durant l'any (excepte telecinco on segurament surt la Esteban barallant-se amb algú altre i és difícil si és un resum d'algo que ha passat durant l'any o si és algo nou). Una de les coses que no falta mai és la serie de cel·lebracions del cap d'any que es succeixen al voltant del món.

Els primers en rebre l'any nou normalment són algunes illes de la Polinèsia. Us hi heu fixat que sempre surten cel·lebrant l'entrada d'any a ple sol? potser tenen el rellotge massa avançat. Tot seguit venen Auckland i Sydney, els primers tirant coets des de dalt de la torre de telecomunicacions, els segons des del Harbour bridge. Després segueixen Tokyo, Tai Pei, Hon Kong, Bangkok, Delhi... i aquí pares perquè ja és hora de dinar, fer una bacaineta i començar a preparar-se per a la festa de la nit!

Bé, enguany no hi ha hagut res d'això! Més aviat tot el contrari...

 

Enguany no he pogut veure les cel·lebracions prèvies de cap d'any perquè enguany jo formava part d'una d'aquestes cel·lebracions!

Suposo que ja tocacva, després de gairebé 5 anys visquent a Sydney, potser ja era hora que passes un cap d'any aquí!

Així que vaig convencer els meus amics per celebrar el pas d'any prop del Harbour Bridge, algo que per cert no és tan tradicional com ens pensem.

No no no, la imatge que te molta gent al cap és que els australians són gent amb la pell curtida pel sol, vestits amb pantalons curts, mitjons fins als genolls, collaret amb dents de cocodril, barret de pell, beuen Foster's, escolten Kyle Minogue i veuen els focs al pont per cap d'any... excepte per lo dels pantalons curts i els mitjons fins als genolls, la resta són tot mites.

Només els turistes es passen tot el dia acampats per poder veure 20 minuts de focs artificials. De fet 40 minuts. Perquè hi ha dues sessions de focs, una a les 12 de la nit com és llògic i una alatre a les 9 de la nit per a que els pares amb nens petits també ho puguin veure. 

Nosaltres la primera sessió de focs la vam veure des de casa la novia del Keiran. Un apartamentet amb vistes parcials al Harbour. Els focs que vam veure nosaltres no eren els del pont, hi ha com a 6 plataformes repartides pel harbour on és repeteix el mateix castell de foc de forma sincronitzada, llògicament els del pont no es poden repetir. També va se r a l'apartament on no vam sopar i on si que vam començar a beure. D'aquí s'explica el que les fotos sortissin algo borroses...

 

Cap a les 10 baixem cap al Luna Park, un pac d'atraccions on fan concerts i des d'on es pot veure els focs de ben a prop. Entrada 140$, begudes 10$, snaks 5$ un robu!!! Això si, entrada lliure a totes les atraccions! A veure qui és el guapo que després de no se quantes cerveses i gintonics puja en una d'aquelles coses que no paren de girar. Al final vam acabar pujant... mai més.

Snicky Sound Sysem en concert, Djs que segurament algú deu coneixer, jo ni idea, i gent amunt gent aball. La típica festa de cap d'any. 

 

A les 12 compte errera i castells de foc. Lo bo de Luna Park és que tens un parc d'atraccions al costat del pont, lo dolent és que la noria queda just al mig de la teva vista! Però tot i així no va estar mal. Llògicament vaig fer un video amb el meu mòbil, però no se si penja'l o no. No m'he atrevit a mirarlo des de l'altra nit i em temo que serà molt borrós i vellugadís així que millor fer una mica d'edició abans de penjar res.

Després de la festa cap a casa la Charmaine altre cop (només 40 min de caminada) unes cervesetes al arribar i a dormir un parell d'hores sobre la moqueta del terra.

 

Al despertar bacon i ous, el millor per combatre la ressaca. I més o menys cap a les 9 del matí, a trucar a casa! ara és cap d'any a Tarragona! Curiosa sensació felicitar el nou any a algú just quan t'acabes de despertar.

Comença un nou any... comença un nou viatge!

Molts petons i molt bon any a tots!!!