Animals Australians: Diferents, Monos, Curiosos. Eclectics. Paissatgistics, però sobre tot... Estúpids!

En previs escrits, cartes o e-mails ja us he parlat de la variada fauna australiana, pero sempre de refilo. Be, avui em dedicare a descriure-la millor.

Des de tranquils i mansos Coales als que se'ls pot girar el cap i obrir-te en canal fins a perilloses i mortals serps que es passegen entre els teus peus com si res, la fauna Australiana es una de les mes originals i fascinants del mon. Hem de pensar que des de fa centenars de milions d'anys, aquestes terres han estat aillades de tot. Al contrari que en d'altres zones on especies de tota mena podien viatjar d'un continent a l'altre, aqui no ha estat fins l'arribada de l'esser huma modern que les especies autoctones s'han hagut d'enfrontar a nous canvis. Aquest fet ha donat lloc a una fauna i a una vegetacio que no solsament es curiosa i unica, sino que tambe ha hagut d'aprendre a sobreviure amb els pocs recursos que tenien.

En tan sols una hora conduint per l'outback (es el nom amb el que es coneix tota la zona no habitada i per tant desertica d'australia) et pots trobar amb: kangurs, serps, ocells de tota mena, llangardaixos de totes mides, insectes insolits, camells, burros i sobre tot vaques.

De burros i camells jo encara no me n'he trobat cap pero se de bona tinta que es molt normal trobar-ne alla a fora. Llogicament no son animals autoctons de la zona sino besties que s'han escapat (o han estat abandonades a proposit) dels estables de granges o de centres turistics de la zona.

Pero nem a parlar dels que si que m'he trobat. La gent, quan pensa en animals salvatges dels desert normalment ho associa tot a perill i mort, i normalment no estan del tot equivocats. Nomes cal canviar els papers principals. No son pas els animals del desert els que son mortals, som els humans els que representem el paper d'assassins en aquesta obra. No, no es que de cop i volta m'hagi tornat un d'aquests hippies de Greenpeace que consideren que tot el que fem els humans es matar bestioles i destruir el mon. Peo si que des que estic aqui he acabat (sense poder-ho evitar i de forma totalment involuntaria) amb mes vides que en els previs 26 anys! Aixi que fare una llista per descriure els animals que per aqui hi ha. La llista la fare en ordre dels animals que he vist morts o que he matat jo mateix. Aquest ordre es correspon tambe mes o menys amb l'ordre de frequencia amb el que et trobes aquestes besties alla a fora, i finalment vosaltres mateixos podeu classificar tots els animals segons el seu ordre d'estupidesa (ja us aviso ara que jo encara no tinc clar quin es mes estupid que els altres).

El primer que t'envaeix quan surts per la porta de l'avio no es la sensacio de calor, ni la humitat (o la sequera) de la zona, no. La primera cosa que fas es submergir-te en un mar de mosques pesades i colloneres com elles soles. Des del moment en que comences a baixar les escales fins que tornes a marxar no t'abandonen ni un segon. Badallar, sospirar, agafar aire despres d'un gran esfors, menjar veure... tot esdvenen missions impossibles. Finalment hi ha dues coses que has d'assumir: la teva dieta sera rica en proteines (si es que les mosques porten proteines) i la segona es que hauras d'adoptar el tic nacional. Que que es aixo del tic nacional? es el que aqui anomenen "the Australian Wave" o en catala: el salut Australia. No es que tothom sigui molt amable i s'alegrin de veure't, no es que tothom et saludi com si focis el rei de visita a melilla, no. El que passa es que tothom esta intentant treure's les mosques de sobre i per aixo no paren de moure les mans d'una banda a l'altre. Be, amb tanta mosca furgant pels forats del nas, per la comissura dels llavis, per les orelles i pel seu lloc preferit: dins de les ulleres, directe als ulls! es normal que ocupin el primer lloc en nombre de victimes caigudes en combat. A part de que son moltes i son molt pesades, tambe m'he adonat de que son tontes perdudes. A veure, normalment quan a Tarragona deixem menjar a fora, aquest s'omple de mosques, i quan vas a matar-les aquestes fugen i son dificils d'encalsar. Aqui no. Ja pots deixar la el panal de mas rica miel que vulguis que les molt burres segueixen anant a tu. Ni una sola va al menjar, totes a tu! Aixo si, fots una bofetada i totes a terra. Les pots matar fent servir nomes un dit o aixugan-te la suor, elles no marxen. Tot i que n'hi ha alguna que es fa la llesta, li fots un copet i la paia es fa la morta. La primera vegada passa, pero la segona... xof, no hi ha segona oportunitat.

Segurament, el fet de que hi hagin tantes mosques (i mosquits) fa que tambe hi hagi moltes granotes i llangardaixos. Aquests son tambe els principals habitants del campament on ens allotgem. Al mon hi ha molta gent fascinada per les granotes i pels llangardaixos, de fet jo mateix ho estava abans de venir aqui. Ara, mira lo dels llangardaixos t'ho passo, pero les granotes... Algun cop algu ha fet el comentari de "Que guai tenir de tant en tant granotes a l'habitacio, que mones!" si, si que son mones, petitetes i blanques (o marrons depenent de l'humitat); pero tu has vist la meva habitacio? les finestres i la porta estan segellades hermeticament per quan arriba la temporada de ciclons que no entri aigua i per la gent que treballa de nit i dorm de dia que no tinguin gens de llum. Per tant, per on entren les granotes? premio, pel bater!!! encara consideres mona una granota saltant entre els teus llansols o sobre el teu respall de dents i que per entrar ha hagut de nadar entre la merda dels 300 habitants del campament? Jo tampoc.Per tant la matansa de ganotes es una practica forsa habitual. Els llangardaixos no son cap problema, si que n'hi ha molts, pero donen un toc exotic al lloc. Te'ls trobes prenent el sol davant de la teva porta i quan surts fugen corrents sobre les potes del darrera, molt monos. Pero es aquesta costum seva de prendre el sol el que fa que en matis tants. A veure, a qui se li acudeix plantar-se a prendre el sol al mig d'una autopista quan no aixeques un pam de terra i el teu color de la pell es confon amb el del terra?!?!?! Home, es que n'hi ha que tenen algo d'instint suicida!

Llangardaixos n'hi ha de totes mides. Des de la tipica sargantana que s'aferra a la paret, passant per aquests que us explicava  a bans que comptant la cua son grans com un bras fins al colse (ma+avantbras). Els dracs, tot i ser de la mateixa familia els incloure mes tard en el grup dels idiotes amb sort.

Els seguents en la llista de baixes son molt segurament els kangurs. Jo nomes n'he matat un, pero la seva tendencia suicida fa que en trobis molts aixafats per la carretera. Lo de tendncia suicida ho dic pq en els quatre mesos que porto per auqi ja he tingut bastants ensurts en els que un cangur salta just davant del cotxe i tot i que l'intentes esquivar la bestia segueix saltant en la teva direccio (idiota, no veus que jo soc una massa de ferro que ve a 80km per hora i tu no ets mes que un osso de peluxe amb molles a les cames?).

Parlant de tendencia suicida he de dedicar un apartat als mes suicides de tots els animals. Els ocells. D'ocells n'hi ha per donar i vendre, des de cacatues fins a aligues tot el que us pogueu imaginar. Els mes burros de tots son unes perdius que corren per la carretera. No solsament decideixen creuar la carretera just davant teu sino que en cas que estiguis massa aprop aixequen el vol i cap a on van? doncs cap al lloc on esta mes despejat: segueixen la carretera i per tant ja veus el pobre animal volant davant del cotxe i agafant les curves com fas tu. L'altre dia en vaig seguir una durant mes de 500m!!!

No tant burros pero si molt mes suicides son els grups de "pardals" als que ultimament se'ls ha ajuntat una familia de lloros verds. Aquests esperen amagats als arbustos a que tu t'apropis i quan passes amb el cotxe, es llencen en manada (estol d'ocells). Per mi que es com una proba de valor a veure qui te mes collons i no es fa enrera. La veritat es que sempre que ho fan miro pel retrovisor per veure si darrera el cotxe surt un nuvol de plomes, pero he dir que no ho he vist mai. Potser si que saben el que es fan i quan desapareixen davant el radiador del meu cotxe m'esquiven i marxen, pero tambe he de dir que de tant en tant en veus alguns de morts a la carretera tot i que no en saps l'origen de la mort. Hi ha una especie d'ocells algo mes llestos que es dediquen a fer de dolfins. Aquests es llencen contra el cotxe pero nomes per volar al teu costat, sense posar-se davant, i la veritat es que es molt bonic veure'ls alla al costat de la teva finestra jugant amb les turbulencies que crea el cotxe. Tampoc em sorprendria si nomes ho fan per casar les mosques que em persegueixen fins hi tot quan vaig amb cotxe.

Parlant d'ocells, l'altre dia vaig tenir una de les millors experiencies "felix Rodriguez de la Fuente". Jo anava conduint quan de sobte davant meu va sortir un aliga. Va tocar terra un segon, i volant en la mateixa direccio en la que anava jo vaig veure com s'aixecava amb un llangardaix entre les seves urpes. Tot plegat va durar potser menys d'un segon pero va semblar llarguissim. El llangardaix va comensar a moure's i segurament pq el cotxe s'apropava massa l'aliga va acabar per deixar anar el llangardaix i sortir volant en una altra direccio.

Dins del capitol dels animals mes estupids de tots m'agradaria comensar amb les serps. El temible assassi del desert! Si ja, pos de moment totes les que m'he trobat fan cagar. La primera es passejava tranquilament pel campament mentre nosaltres preniem una cervesa. Sabeu com les cacen? posen una bossa negra davant seu i elles hi veuen un santuari, llavors i entren i ja la tens. Au, aixo se'n diu ser llesta. La segona i tambe la ultima serp que he trobat han seigut potser les mes perilloses ja que la una va sortir de sota la meva habitacio mentre jo em cordaba les sabates sentat a la porta (ella tan tranquilament va fugir sense ni molestar-se a mirar-me) la altra algo mes chungo la vaig vere de miracle air just abans de fotre el meu peu (calsat nomes amb xancles) a sobre. Era petita i de color marro com el terra, pero aixo no vol dir res, les cries tb son venenoses i si potser no et maten, si que el mal no sera agradable. A partir d'ara anire amb botes cada dia. La resta d'encontres amb serps han estat a la carretera. Aquestes son les que s'han guanyat el lloc a l'apartat dels animals mes idiotes. A veure, mates d'EGB: si el cotxe A es dirigeix a 80km/h en direccio B i tu ets una serp immobil a mig cami entre A i B, quin es el resultat de l'equacio? molt be, ja tenim la pell apunt per fer unes altres botes. Doncs si, la molt burra ni es va moure, vaig girar cua per fer-li fotos i res, alli, al mig de la carretera miran'tme i treient-me la llengua. Sera burra!! Aquesta la podreu veure al meu recull de fotos. Fins que no vaig arribar al campament i vaig comprobar la guia no vaig saber que era inofensiva, per tant us haureu de conformar amb fotos des de lluny. Potsr el proxim cop ja m'hi apropare mes.

Els dracs tenen fama de ser ferotges, tant els que treuen foc pels queixals com els que tenen aqui que mosseguen i t'infecten amb les seves babes. Doncs be, si que poden ser ferotges, pero quan creuen la carretera son mes aviat passotes. Caminen d'aqulla manera com si anessin escaldats i a mes s'ho prenen amb calma. Fins ara he esquivat tots els que m'he trobat, sobretot aquells grans com un gos, pero en trobes tot sovint d'altres que no han tingut tanta sort i que ara no servirien ni per fer un bolso d'aquells orribles dels anys 80.

Finalment l'animal mes estupid per exelencia, la vaca. No solsament els agrada pasturar a la vora de la carretera sino que a mes es planten alla al mig i ja pots pitar, aproparte o cridar el que vulguis, a elles els rellisca tot. Deuen saber que l'asseguransa no et cubreix si xoques deliberadament contra elles i que si ho fas el cotxe en sortira malparat, pq sino no m'ho explico. Ultimament, com que ha estat epoca de parir i hi han mes bedells, aquests es diverteixen creuant d'un costat a l'altre quan s'espanten amb el soroll del cotxe (no seria mes llogic quedar-se quiet i veure que passa en ves de correr cap alla d'on ve el soroll????). Pero la culminacio va ser ara fara tres dies quan just despres de passar un turonet que no em deixava veure que hi havia a l'altre costat em vaig trobar un bedell alla al mig de la carretera ajagut fent la mig diada. Po tu eres tonto o que!!!! fins hi tot les altres vaques el miraven pensant el mateix que jo!

Segurament m'he deixat alguna bestiola com ara els saltamartis que es foten uns mastegots increibles contra les parets i portes, pero tampoc es plan d'escriure un llibre ara. En un proper episodi ja us explicare algo mes sobre animals quan escrigui sobre com "tot et pot matar a Australia" pero aixo ja sera mes endavant.

Per ara un peto i fins aviat!!!!

Les Olors del Desert

Hola familia!

Ara feia temps que no escribia. ja se que no te perdo de Deu, pero buenu, espero que aquest mail serbeixi per compensar una mica.

Com sempre per aqui molt enfeinat. La Luc esta molt be i us envia molts records. De fet no para de comentar-me que cada mati quan esmorsa veu la tassa de te que li van regalar els pares i qeu te els nanos i els gegants de Tarragona i llavors la pobra se'n recorda de lo be que s'ho va passar quan va venir i vol tornar.

Pero be, el que avui volia escriure es algo diferent. Normalment quan la gent em pregunta com es aixo d'australia no se mai que respondre. Es algo que s'ha de viure en directe. Si que pots ensenyar fotos, pero mai captes tots el colors tal i com els veus tu; pots fer un video, pero mai sera prou real; la gent pot imaginar-se la calor que fa pero ni es tanta ni tan poca. Per aixo aquest cop he decidit explicar com es aixo d'aqui a traves d'algo que no us puc portar ni ensenyar... les olors.

No, no patiu, no m'he pres res raro ni m'he fumat cap herba exotica del desert. No encara. Pero l'altre dia men vaig adonar de lo important que arriben a ser les olors en aquest lloc. Com a minim per a mi.

Com tots sabeu, a mi no m'agrada massa Sydney. Si que te un munt de zones verdes i els centre es molt fotogenic amb els seus gratacels de vidre, el pont i l'opera a tocar de l'aigua; pero tot i lo gran que arriba a ser esta molt mal organitzada i morta. No te vida, els carrers son freds i sense gracia i hi ha poc mes a fer que treballar i beure cervesa. Pero aqui dalt a Western Australia (WA), al desert la cosa es diferent. Des de luegu no es un lloc on viure-hi pero si que esta be per passar una temporada i desconectar del mon. I com us deia abans l'altre dia em vaig adonar de per que aquesta sensacio, en gran part era degut a les olors.

Abans de comensar deixeu-me fer un aclariment. Sempre em refereixo a aqesta zona com a "desert" i de fet esta considerada com a tal, com a zona arida amb temperatures extrem de calor i fred i amb un deficitd'aigua important tot i que ara a l'estiu fot unes tormentes que ja pots correr si t'enganxen. Pero si mireu les fotos que vaig penjant a internet veureu que no es pas un desert com el del Sahara, amb dunes i sense ni un bri de vegetacio. No, aquest desert seria mes aviat com la sabana del sud d'africa, alla on hi ha els lleons, tot i que aqui els hem substituit per kangurs que son mes monos. Us explico aixo perque aixi us pogueu imaginar una zona amb bastants matolls i algun que d'altre arbre.

Be, si em trobo tant a gust aqui es basicament perque cada cop que sento una d'aquestes olors automaticament em transporto cap als dos llocs mes importants de la meva vida i que millor representen el sentiment de felicitat. Un llogicament es Mont-Ral, l'altre L'Esquirol. I no l'Esquirol d'avui en dia sino aquell en el que viviem felisment com a gitanos.

El clima d'aquesta zona es caracteristic per tenir fortes tormentes durant el vespre-nit i molt de sol i calor durant el dia. Per aixo quan et lleves al mati i obres la porta la primera olor que t'arriba es la que arrossega l'humitat de la pluja que ha caigut durant la nit. Es una olor molt curiosa ja que al campament tenim unes zones ajardinades (quatre arbustos mal posats) amb unes plantes molt semblants al romani. La barreja de l'olor a humitat amb la d'aquesta planta es confon amb aquella olor tan caracterisca de Mont-Ral. Una barreja d'espigol i romani que ajuda a omplir els pulmons i a recarregar les bateries per comensar un nou dia.

Despres d'haver esmorsat, de totes les reunions a primera hora del mati i demes agafo el cotxe i em dirigeixo cap a la meva zona de treball. Despres d'un parell de kilometres de carretera, creu-ho sobre la via del tren, passo pel costat de la depuradora d'aigues i deixo l'asfalt enrera per entrar en el cami de terra. Una cosa curiosa en aquest pais es que les carreteres esfaltades estan fetes pols i els limits de velocitat son molt estrictes, pero els camins de terra estan tan be que ni tan sols hi ha limit de velocitat (tot i que a nosaltres no ens deixen passar de 80, per motius de seguretat i pq els nostres 4X4 no crec que puguin anar a massa mes).

Per lo general el cami de terra segueix el curs d'un riu normalment sec. Tot i ser sec, aquest riu es poter la font d'aigua mes fiable per a la vegetacio de la zona i aixo fa que el cami estigui constanment flanquejat per arbres (eualiptus) i matolls. Llogicament el fet que hi hagi vegetacio fa que tambe hi hagi tot tipus de fauna. Troban-te tot sovint i per ordre de frequencia: vaques, llangardaixos i sargantanes, dracs, cangurs i serps; a part de tot un repertori d'ocells que potser algun dia em parare a descriure.

Us heu parat mai a pensar quina olor fan els eucaliptus? doncs no, ni de bon tros fan la mateixa olor que els caramels per la gola o els bahos per destapar el nas. La veritat es que fan una olor mes aviat com la dels homs (si es que allo que hi havia al cami de l'esquirol eren homs). Aixi, conduir en aquest cami despres d'una tempesta es com passejar pel caminal de l'esquirol. Si per sort o per desgracia t'agafa la pluja mentre vas conduint  val la pena baixar la finestra i mullar-se una mica (o un molt) perque el contacte de l'aigua amb el paisatge sec fa que de cop i volta s'aixequi una especie de tel (que es pot veure a simple vista) del terra i de les fulles dels arbres i dels arbustos. Com que es prop del riu on hi ha mes vegetacio, tambe es en aquests punts on el riu i el cami s'apropen mes on l'olor es fa intensa com aquella olor del cami cap a cals del Pa amb Tomaquet, amb les canyes i el cami de terra.

Segueixes conduint i les olors et van envaint, una altra olor intensa es la de fideus amb curry... uix, massa estona al cotxe m'he fotut un pet, moooooolt aconsellable baixar la finestra tambe en aquests casos.

Per aquells de vosaltres que algun cop heu intentat anar de Mont-Ral a Capafonts amb bicicleta o a peu pel cami de Farena o per la carretera (i per aquells que no intenteu recordar algun dia que hagiu fet el trajecte amb la finestre del cotxe oberta), segur que recordeu aquell tros de bosc prop de Mas de Felliu que es va cremar ara fa uns anys. Potser es el pitjor tros del trajecte perque no hi ha hombra i el blanc del terra amb el negre dels arbres fa que la calor sigui insuportable. Si, pero si us hi pareu a pensar aquest tram tambe te una olor caracteristica. Una olor que es la barreja de pi cremat amb la dels pins que van sobreviure i la de plantes que tornen a creixer. Aquesta mateixa olor es la que se sent quan abandono el cami de terra principal i entro al cami de cabra que em porta fins al lloc on fem els sondejos. Llogicament aquesta zona fa olor a cendra ia a matoll fresc perque es va cremar durant el Nadal i el nostre cami va fer de tallafocs deixant un contrast curios entre el vermell i verd original i el negre i blanc de la zona cremada.

No te res a veure amb les olors, pero la vista des de un dels forats que vam fer era ben be la mateixa que si estiguessim arropenjats a la baranda de la terrassa de Mont-Ral. Una vall molt semblant al davant, una muntanya molt similar a l'altre banda i fins i tot alla a l'horitzo sembla que hi ha una muntanya que sembla el gegant adormit del Coll de l'illa. Be, aixo si, canvieu el verd del paisatge i el blanc-groguenc de les roques per uns colors mes foscos i molt de vermell arreu.

Quant conduint despres de les pluges arribo a un dels punts on el cami es creua amb el riu i donc gracies per portar un 4x4 alt i no un cotxet convencional (o sino acabaria fent submarinisme) l'olor de l'aigua fresca picant contra la proa del cotxe i batent contra les portes del cotxe amb suaus onades creades per les meves rodes em recorda algo tambe, pero encara no he descobert que pot ser.

Finalment, ja un cop he tornat al campament i despres d'haver anat al gimnas i haver sopat sec fora la meva habitacio i m'obro una cervesa, la mateixa olor de les plantes que pel mati em recordaven a Mont-Ral, ara es barrejen amb l'aire que arrossega una nova tempesta d'estiu i que recorda aquells vespres sota les moreres de l'esquirol en que contemplava els mosquits ballant al voltant d'una de les llums casolanes del Mila en ves d'acabar els deures qeu de bon mati mon pare s'havia entestat en que jo havia d'acabar abans d'anar a dormir.

Be, em sembla que per fer un tremps que no escribia la cosa ha quedat prou compensada. Una mica mes i escric una tesi doctoral! Per cert, parlant de tesis, ja he rebut les notes per la meva tesi de master i ha estat un altre notable. Per tant aixo vol dir que ja estic graduat. Ja he acabat el meu master!!!! ara a veure si puc conseguir una copia corretgida i enviar-vos-la pq pogueu veure lo xula que va quedar. Si, ja se que estara en angles, pero ni que l'hages escrit en catala tampoc s'entendria res aixi que lo millor sera que us remireu els dibuixets i figures que n'hi ha bastants.

Per cert, per si ja no us en enrecordeu, podeu anar mirant les meves fotos a:

www.picasaweb.google.com/petoner

Aixi com a resum us dire que de les ultimes fotos de WA les primeres son just despres de l'incendi i les pluges de gener. Tambe n'hi ha unes qunates d'un dels dracs que us deia que em trobo de tant en tant (per fer-vos una idea de la mida seria algo aixi com el Jul de gros), varies fotos de tempestes i animalons aixi com de camins inundats alla on es creuen amb el riu i les ultimes, tot i que sap greu dir-ho son del meu primer Wicket (que en australia es el nom que es fa serbir per anomenar algu que esta eliminat quan es juga a cricket). Si, per desgracia un dia tot just entrar en el cami de terra dos cangurs van saltar davant meu. vaig tenir temps de fotre un cop de volant i un d'ells va esquivar el cotxe, l'altre va saltar en la mateixa direccio en la que anava jo i no hi vaig poder fer res. Des de llavors he tingut un parell d'ensurts mes pero cap d'ells ha acabat malament. Si serveix de consol, en aquesta zona els cangurs estan considerats una plaga i si en mates algun ningu no diu res.

Per acabar amb algo divertit us recomano que mireu les fotos de la boda de la cosina de la Luc (Alanush's Wedding). Dos punts importants:

1. L'Umpa Lumpa que hi ha al costat de la Luc en la foto on estan al carrer es la seva cosina de 16 anys!!! (com diria el santiago segura: "como iva a saber yo que tenia 10 anyos?! si es que la culpa es de los padres que las visten como putas!")
2. I molt important tambe, el capella. Creieu que un tiu amb una barba aixi podria pujar en un avio i volar als estats units? jo ho dubto!

Ara si, potser que acabi el mail i vagi a fer algo de feina. Si, no cal que mireu les dates, es dillums de pasqua i treballo, tambe vaig treballar ahir i divendres sant tb. Esprero que la Paqui mogui els fils entre els seus alts contactes i fagi que excomulguing a tots aquests bandarres que em fan treballar per setmana santa!!! Jejejeje.

Un petonas a tots i fins molt aviat!!!!!

Petons,